A Josep Guixà

Portes, finestres

obertes de bat a bat

dins espais plens de misteri ventejats perla soledat més absoluta.

Parets, realitat viva i organica on ésser pot ser irreal.

Gira l'aire i s'encercla s'impregna de les olors arrencades a les parets,

vulnerables i fragils.

Textures que no volen ser ignorades,

fan que m'abandoni a la sobre taula

de les cases ruïnoses,

habitades pel silenci buit.

Vivencies airejades

com fruits de la memòria

s' acumulen a les sanefes i esgrafiats,

ventolejats a l'infinit.

Realitats, esgarrapen les ombres i el temps ens les limita.

Les cases no ens pertanyen les olors si.

LAURA